Ja fa 13 anys que ens coneixem gràcies a que un amic comú ens va presentar un dissabte a la nit.
En Toni tenia molt clar el què volia, ja havia fet un petit o, més aviat, gran tast pel mercat femení, i la Criss no ho tenia tant clar, o potser sí però estava cagada.
Els inicis van ser complicats, erem adolescents, dels primers de la colla en tenir parella una mica sèria...
Però el destí va fer que ens coneguessim cada cop més i arribessim a viure junts. I per motius legals (no us preocupeu, els dos som nascuts a Catalunya), ens vam fer parella de fet.
Com que per fer aquest pas, purament burocràtic, no vam comptar amb la família, se'ns van rebotar. Ells ho volien celebrar i en dos dies ens van preparar un casament improvisat.
Com que per fer aquest pas, purament burocràtic, no vam comptar amb la família, se'ns van rebotar. Ells ho volien celebrar i en dos dies ens van preparar un casament improvisat.
Si el dia del casament real és la meitat de divertit i emocionant que el dia del nostre primer casament, ja firmeeeeeem!!
El temps va passant i per fiiii... a la Torre Eiffel en Toni es decideix a dir el "et vols casar amb mi?" que la Criss per res del món s'esperava.
I a partir d'ara no sabem què passarà, el que sí sabem és que ens estimem moltíssim i estem molt contents que estigueu a les nostres vides.
